"We media" és un llibre escrit per Shayne Bowman i Chris Willis i publicat gratuïtament a internet l'any 2003, tan en forma de website com en format PDF. Jo he llegit el llibre en PDF.
Són un total de 66 pàgines (incloent index, gràfics, notes a peu de pàgina...) però a dues columnes, cosa que el fa molt farragós de llegir, ja que s'ha d'anar continuament movent la pàgina amunt i avall per poder seguir el text.
En aquest llibre es fa un repàs de la situació del moment (de l'any 2003, no ho oblidem), i de com la xarxa està canviant la forma en què la gent es comunica, s'expressa artísticament o juga. Se'ns posa com exemple el cas del joc "Counterstrike", creat pels usuaris aplicant "modding" al joc Half-Life. També se'ns explica com algunes pàgines comencen a dependre dels usuaris per nodrir-se de continguts, com per exemple ebay, que deixa en mans dels potencials venedors i compradors bona part del seu funcionament.
Es parla de periodisme civic, de periodisme participatiu, de comunitats amb interessos comuns, de com la publicació de blogs està començant a suposar un problema per als mitjans de comunicació tradicionals i com haurien de reaccionar aquests per treure avantatge de la situació.
Es tracta el tema del canvi en el flux de la informació. Abans, un consell de redacció filtrava les notícies i ens donava el que consideraven acceptable o necessari. Ara, les notícies salten a la xarxa sense cap filtre, i és després, mitjançant els comentaris, les votacions, els rankings, que exercim el nostre poder filtrant la informació i enterrant la que no ens és útil. Es parla de com això ha generat fenòmens com els wiki, que tenen el seu màxim exponent en la wikipèdia, on tothom pot publicar, editar, corregir, els articles, sempre amb una certa supervisió.
Són un total de 66 pàgines (incloent index, gràfics, notes a peu de pàgina...) però a dues columnes, cosa que el fa molt farragós de llegir, ja que s'ha d'anar continuament movent la pàgina amunt i avall per poder seguir el text.
En aquest llibre es fa un repàs de la situació del moment (de l'any 2003, no ho oblidem), i de com la xarxa està canviant la forma en què la gent es comunica, s'expressa artísticament o juga. Se'ns posa com exemple el cas del joc "Counterstrike", creat pels usuaris aplicant "modding" al joc Half-Life. També se'ns explica com algunes pàgines comencen a dependre dels usuaris per nodrir-se de continguts, com per exemple ebay, que deixa en mans dels potencials venedors i compradors bona part del seu funcionament.
Es parla de periodisme civic, de periodisme participatiu, de comunitats amb interessos comuns, de com la publicació de blogs està començant a suposar un problema per als mitjans de comunicació tradicionals i com haurien de reaccionar aquests per treure avantatge de la situació.
Es tracta el tema del canvi en el flux de la informació. Abans, un consell de redacció filtrava les notícies i ens donava el que consideraven acceptable o necessari. Ara, les notícies salten a la xarxa sense cap filtre, i és després, mitjançant els comentaris, les votacions, els rankings, que exercim el nostre poder filtrant la informació i enterrant la que no ens és útil. Es parla de com això ha generat fenòmens com els wiki, que tenen el seu màxim exponent en la wikipèdia, on tothom pot publicar, editar, corregir, els articles, sempre amb una certa supervisió.
També se'ns compara la famosa piràmide de les necessitats de Maslow amb una nova piràmide de les necessitats dels creadors o publicadors a internet, que volen ser reconeguts, que volen formar part d'una comunitat, que ho necessiten per poder ser feliços. Aquest reconeixement s'aconsegueix amb els comentaris als posts, els mails...
El fet que hagin passat gairebé cinc anys de la seva publicació ens permet comprovar com les previsions més optimistes dels autors s'han vist desbordades. L'any 2003, tot i que ja era possible veure videos a internet (en RealVideo, Windows Media o Quicktime), Youtube encara no existia. La gent penjava les fotografies de manera rudimentària dins les seves pàgines web, però no somiava ni remotament amb eines com Flickr o Picasa.
Amb tot, un dels principals problemes que ja aleshores preocupava segueix sense una solució vàlida per a tothom: com triar el gra de la palla, com donar credibilitat a qui la mereix i evitar que ens prenguin el pèl. Apareixen els primers intents de moderar els continguts, amb major o menor fortuna, els rànkings, els llocs de referència, els vigilants dels media...
És un llibre una mica reiteratiu, que es pren el seu temps per explicar-nos coses que avui dia, a cinc anys vista, ens semblen de calaix. Però en el seu moment deuria ser tot un aconteixement.
Amb tot, un dels principals problemes que ja aleshores preocupava segueix sense una solució vàlida per a tothom: com triar el gra de la palla, com donar credibilitat a qui la mereix i evitar que ens prenguin el pèl. Apareixen els primers intents de moderar els continguts, amb major o menor fortuna, els rànkings, els llocs de referència, els vigilants dels media...
És un llibre una mica reiteratiu, que es pren el seu temps per explicar-nos coses que avui dia, a cinc anys vista, ens semblen de calaix. Però en el seu moment deuria ser tot un aconteixement.
Com diuen a la pàgina web, és un llibre que ha de ser pres com a punt de partida de qualsevol debat sobre l'estat dels Media a la web.
