Sobre la Web 2.0

El passat dijous 28 de febrer vam parlar a classe sobre el concepte de Web 2.0, i com aquesta "nova" tecnologia havia de revolucionar el món, o ja ho havia començat a fer.
El nom de Web 2.0 es va popularitzar després que Tim O'Reilly, el principal editor de llibres tècnics del món, l'esmentés durant una conferència l'any 2004.
Un dels pares d'internet, Tim Werners-Lee ha demanat que no es prengui el terme al peu de la lletra, doncs suggereix una evolució tecnològica, quant la majoria de les eines que s'utilitzen a la web 2.0 ja existien des de l'inici d'internet.
El concepte de Web 2.0 es basa en el fet que l'usuari passa de ser consumidor de continguts a generar-los ell mateix i posar-los a l'abast de la resta d'usuaris. De llegir diaris electrònics, veure vídeos on-line o descarregar-se fitxers, s'ha passat a que sigui el propi usuari qui porti al dia un diari personal (per exemple creant un bloc a Blogger), publiqui els vídeos que ell mateix ha creat (posant-los a Youtube), creï un article per a la Wikipèdia, mostri les fotografies personals o artístiques penjant-les a Flickr o Fotolog o comparteixi els fitxers del seu ordinador a través d'una xarxa peer-to-peer.
Això ha convertit tots els usuaris en potencials creadors de contingut a internet, i encara que no tots ho estiguin aprofitant, cada dia en són més els que comencen a provar-ho.
Per altra banda, ens trobem davant d'un allau d'informació no sempre contrastada, i certament perillosa, el que s'anomena infoxicació.
Saber destriar el gra de la palla és molt important en aquests temps, i molts mitjans de comunicació de reconegut prestigi han hagut de demanar disculpes per haver publicat informació errònia obtinguda a través d'internet, creient-la certa.
Serveis com la Wikipedia estan continuament revisant el seu contingut per evitar articles inapropiats, ajudats per voluntaris que poden ser igualment poc acurats...
Això fa que molta gent vegi encara amb desconfiança algun d'aquests serveis i prefereixi consultar una enciclopèdia "de les d'abans", com l'Enciclopèdia Catalana, que acaba de posar a la xarxa tots els seus articles de manera gratuïta.
Una forma de poder estar al dia sense haver de visitar centenars de pàgines web és subscriure's a blocs o pàgines que trien els millors articles del dia i permeten els usuaris votar-los favorable o negativament, fent-los pujar o baixar dins un rànking. És el cas de la web Meneame, on els propis usuaris proposen les notícies i les voten.
Caldrà veure cap on avança tot aquest tema, ja que tot just estem començant a experimentar amb les possibilitats que se'ns ofereixen, i són molt pocs els qui n'estan aprofitant tot el potencial.
Un fet simptomàtic de la ràpida expansió d'aquesta nova manera de veure i treballar amb internet és la imatge que encapçala aquest post. En el seu número del 25 de desembre de 2006, la prestigiosa revista Time Magazine, en la portada que cada any dedica a escollir la persona més destacada de l'any que acaba, va posar una única paraula: You. I és que com diu al text "tu controles l'era de la informació. Benvingut al teu món"