Aquest any, però, s'ha d'agraïr molt que la campanya s'ha traslladat en bona part a internet i s'ha reduït considerablement l'allau d'espais electorals a televisió. És a dir: qui volia informació, la podia cercar activament a la xarxa. I qui volia seguir amb la seva vida sense que el bombardegessin continuament, bé, no ha pogut, però ha notat una certa millora.
Caldrà veure com serà la següent campanya electoral, ja sigui les municipals, autonòmiques o europees per veure si aquesta tendència es manté.
L'altre dia llegia a la revista Capgros en paper una entrevista al genial "ninotaire" Toni Batllori, on entre d'altres coses molt encertades en deia una amb la que vaig estar molt d'acord: la campanya electoral s'hauria de fer només per al 6% de la població indecisa. A la resta, als qui dificilment els convenceran per canviar el sentit del vot, no caldria molestar-los.
És per això que veig molt positiva aquesta progressiva migració de la campanya electoral al món d'internet. Tots els grups polítics sense excepció han utilitzat tots els recursos que la web 2.0 els ofereix per inundar els votants amb informació.
Fent un petit viatge per les diferents planes dels partits polítics catalans, podem observar que són pràcticament idèntiques. L'estructura és intercanviable, i només els colors corporatius de cada partit i el logotip fan que a primer cop d'ull poguem distingir de quin es tracta.
Cap d'ells s'ha volgut quedar enrera i no han dubtat a utilitzar les tecnologies més populars per demostrar que són "molt enrotllats". Videos de mítings i actes públics al Youtube, fotografies al Flickr , blocs personals dels candidats (el de Duran i Lleida, per exemple, que es va deixar d'actualitzar durant l'estada del candidat a l'hospital per ser operat de càncer des de l'11 de febrer fins al 19), podcasts amb entrevistes radiofòniques o discursos, no ha quedat cap recurs per utilitzar.
Es van crear algunes webs alternatives dedicades al candidat més que al partit, com el bloc col·laboratiu en favor de Carme Chacón, http://www.krme.net/, on a més es jugava amb l'ortografia dels sms per donar un toc més "guai".
Caldrà deixar passar un temps per veure quantes d'aquestes iniciatives es mantenen actualitzades i quantes desapareixen per no tornar.
N'hi ha hagut de molt comentades, com per exemple la de Izquierda Unida , on l'ara dimitit candidat Gaspar Llamazares responia en vídeo a les consultes que el visitant escrivia. Recordava aquelles webs on podíem controlar un home disfressat de pollastre mitjançant unes paraules clau. El sistema no els va sortir molt eficient i alguns programes de ràdio com Minoria Absoluta el van posar a prova en directe, demostrant que si posàvem qualsevol bestiesa però contenint la paraula "vivienda" el candidat ens repetia el discurset sobre vivenda que tenia pregravat.
Com ja he dit, cal deixar passar el temps per veure cap on aniran orientades les campanyes electorals del futur. Jo personalment no tinc pressa per esbrinar-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada