Tancat per vacances

Aquest bloc ha arribat a la seva fi.
Un cop acabi aquest post, no crec que hi torni a accedir mai més, si no és per esborrar-lo.
No és que estigui en contra dels blocs, ni molt menys. Jo mateix fa gairebé dos anys que en mantinc un de manera VOLUNTÀRIA. I fent-ho per plaer em costa moltíssim trobar un moment per redactar una notícia que m'interessa i que vull donar a conèixer. Imagineu com costa trobar el moment per redactar... bé, no cal que segueixi, no?

En tot cas, ja està fet. Sigui un 4 o sigui un 2, la nota es decidirà en breu. I jo ja estaré lluny, molt lluny (bé, a NEWI) descansant una mica, que ja convé. I potser escric una mica al meu bloc. Si em ve de gust.

Comparativa diaris digitals

http://www.lavanguardia.es
http://www.elperiodico.cat
http://www.3cat24.cat
http://www.vilaweb.cat
http://www.avui.cat
http://www.racocatala.cat
http://www.e-noticies.com
http://www.lamalla.net
http://www.eldebat.cat
http://www.diaridebarcelona.cat
http://www.elpais.com
http://www.elmundo.es

Fent un ràpid cop d'ull als diaris digitals de més difusió a Catalunya, s'arriba ràpidament a la conclusió que la immensa majoria podrien intercanviar-se la capçalera i el lector trigaria en adonar-se del canvi. La maquetació de, per exemple elmundo.es i elpais.com, són pràcticament idèntiques. Les raons per triar-ne un o l'altre passarien a ser estrictament de caire polític més que per la utilitat i usabilitat del diari digital en si.
Els únics que es destaquen són racocatala.cat, però per ser el més auster, sense cap fotografia en portada i una maquetació pròpia de fa deu anys, i per l'altra banda, eldiaridebarcelona.cat, que no presenta les notícies de forma escrita sinó directament mitjançant vídeos.
Un altre que destaca és http://www.3cat24.cat, per la varietat dels continguts multimèdia que ofereix. S'ho pot permetre perquè és el portal informatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i té tots els professionals de la casa generant continguts multimèdia que poden aprofitar directament.
Deixant de banda aquestes iniciatives que trenquen amb la idea tradicional de diari on-line, la resta es troben encallats en una idea que ja no resulta prou atractiva com per atreure públic nou. El fet de decantar-se per un o altre diari vindrà normalment donat pel diari en paper que acostumem a llegir al bar o a la feina, no per criteris de qualitat o accessibilitat.
Els diaris digitals "tradicionals" han de començar a posar-se les piles per oferir alguna cosa més als lectors, per fidelitzar-los. Ara per ara no sembla que ho estiguin aconseguint.

Xerrada Martí Manent

El passat dijous 15 de maig va visitar l'escola en Martí Manent. Martí Manent és llicenciat en Dret, creador del portal jurídic www.derecho.com i president de la "Asociación Española de Comercio Electrónico y Marketing Relacional" (AECEM-FECEMD).
Quan va acabar la carrera de dret, va crear derecho.com juntament amb alguns companys de la facultat. Va poder comprovar el poder d'internet quan poc temps després el govern de Kuwait contactava amb ell per correu electrònic per demanar-li assessorament en unes inversions a Espanya. Corria l'any 1997, i internet encara era desconegut pel gran públic.
En Martí va veure que hi havia un espai molt gran amb una legislació poc clara i va veure una oportunitat de negoci. I la va saber aprofitar.
Avui dia el seu portal és un lloc de referència en quant a legislació aplicada a internet, i ell és un dels experts més importants en temes de protecció de dades, dret a la intimitat, drets d'autor...
Va parlar de les lleis més importants i els drets que tenim com a usuaris sobre les dades que les companyies tenen sobre nosaltres, els punts a tenir en compte quan publiquem quelcom a internet que pugui estar protegit, i per acabar, ens va donar una visió del futur que ens espera.
També va donar uns consells fonamentals per a poder treure tot el suc a internet, i ens va recomanar que ens apuntessim a xarxes socials, com www.facebook.com o www.linkedin.com, on podríem estar en contacte permanent amb gent dels nostres mateixos interessos.

Visita a la seu de Capgros

El passat dimecres 14 de maig, els alumnes del grup A de pràctiques de l'assignatura de Publicació electrònica, van realitzar una visita a les instal·lacions que el setmanari gratuït Capgros té al carrer Sant Benet de Mataró.
El grup va ser rebut per l'editor del setmanari, el senyor Mateu Ros. Seguidament, va ser conduït per les instal·lacions pel periodista Francesc Castanyer, durant molts anys director del mateix.
Primerament es va passar per la zona dels comercials, encarregats de vendre els espais publicitaris als anunciants. Bona part de la publicitat inclosa al Capgròs prové d'empreses del sector immobiliari. Donada la crisi d'aquest sector, les vendes d'espais publicitaris s'han vist afectades.
Seguidament el grup es va dirigir a la planta inferior, on se'ls va presentar els integrants de la redacció. Allà van poder comprovar com es treballa per maquetar una revista.
Després es va passar a una sala on hi havia instal·lat un projector multimèdia connectat a un ordinador, i allà en Francesc Castanyer i el responsable informàtic del setmanari van continuar amb l'explicació.
Darrerament, i degut en part a la crisi immobiliària que ha suposat un descens en la contractació de publicitat, la revista Mataró Report, de periodicitat mensual, es va deixar de publicar. Els seus continguts es van traslladar parcialment al setmanari Capgròs, que canviava el seu format i millorava considerablement la qualitat d'impressió i el paper. Es potenciava així la part informativa del setmanari, en detriment de les pàgines de publicitat. Això suposava un esforç suplementari per aconseguir continguts d'interès, centrats de manera gairebé exclusiva en la comarca del Maresme.
Es va fer una demostració de com funciona el portal http://www.capgros.com/ i com les notícies són publicades i maquetades segons la seva importància. També es va mostrar les posssibilitats de saber en tot moment les estadístiques de visita del portal, de manera absolutament fiable. Es pot conèixer la quantitat d'accessos a cada secció des de diferents IPs de cada mes, setmana, dia... Això és fonamental a l'hora de vendre espais publicitaris i conèixer la popularitat dels diferents continguts del setmanari.
Per acabar, el responsable d'informàtica va mostrar un servei poc conegut pel públic però altament interessant: La possibilitat de construïr portals a mida del client per a posar a la venda els seus productes. Mitjançant un CMS de construcció pròpia, s'ofereix al client unes eines per customitzar el portal i poder oferir comerç electrònic amb un cost de manteniment molt atractiu. És un altre camí per obtenir beneficis i per amortitzar el cost de creació i actualització de la plataforma del portal Capgròs.

Visita de Francesc Castanyer

El passat 17 d'abril va visitar l'Escola Universitària Politècnica de Mataró el periodista Francesc "Quico" Castanyer. A la dreta el veiem en una fotografia juntament amb, entre d'altres, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. En Francesc és el primer per la dreta.

En Francesc Castanyer ha estat durant 14 anys, entre d'altres tasques, el director del setmanari gratuït Capgròs, càrrec que ha abandonat no fa gaire per a dedicar-se a l'exercici de la seva professió com a freelance.

Durant la seva exposició a classe, va intentar explicar en què consisteix l'ofici de periodista i com les noves tecnologies estan canviant aquesta visió.

Demanant la participació dels estudiants, va provar de donar resposta a les següents preguntes:

Quina és la missió d'un periodista?

-Informar

-Descobrir la veritat

-Generar opinió

-Arribar a tothom

-Abarcar tots els camps

Funcions dels mitjans de comunicació:

-Influenciar

-Transformar l'entorn

-Fer més crítics els ciutadans

-Donar veu a tothom

-Controlar el poder

-Educar

-Guanyar diners

Què és notícia:

-Allò que és nou

-Allò que és curiós o irregular

-Allò que és pròxim

-Allò que afecta molta gent

-Allò que interessa al mitjà.

També va parlar de les noves formes de periodisme que estan sorgint gràcies a les noves tecnologies.

La xerrada d'en Francesc Castanyer es va complementar amb una visita a la redacció del setmanari Capgròs, que serà objecte d'un altre post.

Visita del director de Bitlonia.com

La setmana passada ens va venir a donar una xerrada el director de l'empresa Bitlonia.com, Josep Lluís de Gabriel.





Josep Lluís de Gabriel és enginyer tècnic de telecomunicacions i ex-alumne de l'escola, i també va exercir com a professor durant un temps. A part és membre del consell assessor del Graduat en Mitjans Audiovisuals que estem cursant, i moltes altres coses que podeu descobrir mirant el seu perfil dins la seva web.

El meu primer contacte amb en Josep Lluís va ser l'any passat, quan el professor Ramon Safont-Tria ens va enviar per grups a cobrir una fira tecnològica que es celebrava al Parc Nou de Mataró. Anàvem amb dues càmeres i un micròfon, perseguint els visitants de la fira i la gent dels estands. Tots ens esquivaven i fugien de nosaltres. Tots excepte en Josep Lluís, que en saber de quina escola veníem ens va oferir el seu testimoni de primera mà de l'estat actual de les tecnologies. Feia poc que acabava de tornar d'Estats Units d'un dels seus viatges i venia molt emocionat pel què havia vist en una universitat americana. Tots els alumnes anaven a classe amb el seu portàtil i el professor els enviava els apunts al moment via Bluetooth. Es preguntava si aquí ho arribaríem a veure mai. Ens va donar molt bon "rotllo", se li veia que li agradava parlar en públic i li agradava la seva feina.

El divendres passat ens va parlar de màrketing a internet i de la seva empresa, Bitlonia, i un cop més va demostrar que és un gran orador. Va aconseguir mantenir l'interès de la classe durant les prop de dues hores que va durar la xerrada, cosa força difícil.

Ens va parlar de com les empreses comencen a entendre que no val la pena abocar temps i diners en crear campanyes publicitàries per als mitjans tradicionals (premsa, ràdio i tv) i que cal apostar per internet. També de com la web 2.0 i les noves xarxes socials estan fent canviar la forma com les empreses dissenyen les seves webs i permeten que els usuaris els retornin feedback i fins i tot arribin a dissenyar campanyes publicitàries.

Ens va explicar les preguntes que cal fer a una empresa per fer-los veure que no estan utilitzant les noves tecnologies:

Han fet mai:
-Anunciar-se dins un joc?
-Produït un podcast?
-Descarregat música per a l'iPod?
-Creat un bloc per a un producte?
-Construït un lloc WAP?
-Fet una promoció a través de SMS?
-Convidat als consumidors a fer publicitat per la seva banda?

I ens va posar l'exemple de la campanya viral que van fer pel centre comercial Gran Via 2, que al centre comercial no els va costar res i va aconseguir un gran ressò.
Imitant l'anunci de Linea Directa on surt una columna, van crear la seva pròpia versió, van fer circular uns mails, van proposar un concurs als visitants...
El millor de tot, és que van aconseguir que se'n parlés a TV3, en un espai patrocinat per l'Illa Diagonal, la seva competència. L'Illa pagava per aparèixer uns 20 segons, mentre que a ells els van dedicar uns set minuts gratuïtament!

En resum, que ens va ensenyar com amb bones idees i molt de "morro" es pot aconseguir convèncer els clients més reticents a que comencin a invertir en publicitat a internet.

També ens va parlar de les diferents formes de posicionar-se a Google. Bàsicament n'hi ha dues, el posicionament natural (que consisteix en jugar amb el contingut, els tags i el codi per fer la web visible al Googlebot), que requereix més temps per posicionar-se però és més estable, i el posicionament patrocinat, consistent en pagar per aparèixer dins els enllaços patrocinats de google. Aquesta tècnica permet obtenir visibilitat des del primer moment, però es tradueix en menys clics i compres que el posicionament natural.

Finalment Gabriel ens va explicar els seus plans d'expansió cap a Estats Units. En aquests moments Bitlonia té 15 treballadors a Espanya i 5 a Argentina, i ara es planteja començar a moure's per Nord-America...

Baralla entre Super Estrelles d'Internet

Un tros d'un episodi de South Park on els protagonistes dels vídeos més vistos de Youtube es barallen per veure qui ha generat més "dòlars teòrics". Hi apareixen el friki de Tron, l'Star-Wars Kid, l'afro-ninja, el nen petit que riu, l'esquirol, el que canta "Dragostea Dintei"... i algun altre més que no reconec.

Webs municipals

El passat divendres ens va visitar l'Antoni Cebrian que és tècnic en comunicació i coordinador del lloc web municipal de l'Ajuntament de Mataró.
Ens va parlar dels plans per refer completament el web municipal de Mataró, ja que des de l'any 2002 que no s'han modificat algunes parts, com per exemple les fotografies de Mataró.
Prèviament a la visita, vam visitar algunes webs municipals per estudiar-les:
Mataró, Lleida, Barcelona, Madrid, Bilbao, i Zaragoza

La conclusió és que no hi ha cap web que atregui prou a l'usuari i el faci voler connectar-se, a menys que tingui una gestió per fer. I fins i tot en aquests casos, la majoria no resulten gaire útils, ja que molts dels tràmits que permeten fer es resumeixen en poder-se baixar un word, per omplir-lo i presentar-lo en persona a l'ajuntament pertinent.
Deixant de banda el web de Mataró, que el propi creador/coordinador no té en gaire estima, la resta tampoc passen el tall. El de Barcelona, per exemple, inclou tanta informació a l'inici, que l'usuari es veu desbordat i marxa sense accedir enlloc.
Totes presenten molt poca usabilitat, i qualsevol que vulgui fer una gestió que no aparegui a la pàgina principal tindrà greus problemes per trobar el camí. El web de Mataró inclou un cercador que retorna les URLs enlloc del títol dels documents trobats, fent-lo completament inútil.
Per no parlar de l'escassa accessibilitat que presenten per a persones amb discapacitats.
Esperem que la generalització dels nous DNIs electrònics amb xip incorporat permetrà realitzar els tràmits i gestions municipals des de casa sense haver-se de desplaçar i amb totes les garanties.
Pel que fa al web municipal de Mataró, ben aviat començarà una remodelació exhaustiva, amb la novetat destacada que permetrà als visitants pujar contingut multimèdia propi sobre la festa major o les activitats culturals en què participin. També es preten aconseguir un web completament accessible, una tasca realment complicada. Tot un repte per a l'Antoni Cebrian.

Larutanatural

La setmana passada ens va visitar l'Eloi Tomàs, que entre d'altres coses és el muntador del curtmetratge més premiat de la història de la humanitat (més o menys), "La ruta natural".
Pels qui us el vau perdre, aquí el teniu:

També podeu veure què es pot fer en un concurs de curts en què et donen un temps limitat per rodar el que sigui:

"We media"

"We media" és un llibre escrit per Shayne Bowman i Chris Willis i publicat gratuïtament a internet l'any 2003, tan en forma de website com en format PDF. Jo he llegit el llibre en PDF.
Són un total de 66 pàgines (incloent index, gràfics, notes a peu de pàgina...) però a dues columnes, cosa que el fa molt farragós de llegir, ja que s'ha d'anar continuament movent la pàgina amunt i avall per poder seguir el text.
En aquest llibre es fa un repàs de la situació del moment (de l'any 2003, no ho oblidem), i de com la xarxa està canviant la forma en què la gent es comunica, s'expressa artísticament o juga. Se'ns posa com exemple el cas del joc "Counterstrike", creat pels usuaris aplicant "modding" al joc Half-Life. També se'ns explica com algunes pàgines comencen a dependre dels usuaris per nodrir-se de continguts, com per exemple ebay, que deixa en mans dels potencials venedors i compradors bona part del seu funcionament.
Es parla de periodisme civic, de periodisme participatiu, de comunitats amb interessos comuns, de com la publicació de blogs està començant a suposar un problema per als mitjans de comunicació tradicionals i com haurien de reaccionar aquests per treure avantatge de la situació.
Es tracta el tema del canvi en el flux de la informació. Abans, un consell de redacció filtrava les notícies i ens donava el que consideraven acceptable o necessari. Ara, les notícies salten a la xarxa sense cap filtre, i és després, mitjançant els comentaris, les votacions, els rankings, que exercim el nostre poder filtrant la informació i enterrant la que no ens és útil. Es parla de com això ha generat fenòmens com els wiki, que tenen el seu màxim exponent en la wikipèdia, on tothom pot publicar, editar, corregir, els articles, sempre amb una certa supervisió.

També se'ns compara la famosa piràmide de les necessitats de Maslow amb una nova piràmide de les necessitats dels creadors o publicadors a internet, que volen ser reconeguts, que volen formar part d'una comunitat, que ho necessiten per poder ser feliços. Aquest reconeixement s'aconsegueix amb els comentaris als posts, els mails...

El fet que hagin passat gairebé cinc anys de la seva publicació ens permet comprovar com les previsions més optimistes dels autors s'han vist desbordades. L'any 2003, tot i que ja era possible veure videos a internet (en RealVideo, Windows Media o Quicktime), Youtube encara no existia. La gent penjava les fotografies de manera rudimentària dins les seves pàgines web, però no somiava ni remotament amb eines com Flickr o Picasa.
Amb tot, un dels principals problemes que ja aleshores preocupava segueix sense una solució vàlida per a tothom: com triar el gra de la palla, com donar credibilitat a qui la mereix i evitar que ens prenguin el pèl. Apareixen els primers intents de moderar els continguts, amb major o menor fortuna, els rànkings, els llocs de referència, els vigilants dels media...
És un llibre una mica reiteratiu, que es pren el seu temps per explicar-nos coses que avui dia, a cinc anys vista, ens semblen de calaix. Però en el seu moment deuria ser tot un aconteixement.

Com diuen a la pàgina web, és un llibre que ha de ser pres com a punt de partida de qualsevol debat sobre l'estat dels Media a la web.

Sobre el canvi d'eix

Per a qui no li hagi quedat molt clar el tema del canvi de l'eix a classe de Vídeo Digital, aquí us poso un vídeo explicatiu que va guanyar l'any passat al Notodofilmfest.

Tia, no te saltes el eje!!!!!!

La campanya electoral a la web

Com sempre passa, quan arriba el dia de les eleccions ja n'estem fins al capdamunt i només tenim ganes que ens deixin en pau amb tanta propaganda i campanya. I com sempre passa, l'endemà gairebé tots han guanyat (excepte Esquerra i Iniciativa) o han millorat resultats o han aconseguit un escó (UPyD)...
Aquest any, però, s'ha d'agraïr molt que la campanya s'ha traslladat en bona part a internet i s'ha reduït considerablement l'allau d'espais electorals a televisió. És a dir: qui volia informació, la podia cercar activament a la xarxa. I qui volia seguir amb la seva vida sense que el bombardegessin continuament, bé, no ha pogut, però ha notat una certa millora.
Caldrà veure com serà la següent campanya electoral, ja sigui les municipals, autonòmiques o europees per veure si aquesta tendència es manté.
L'altre dia llegia a la revista Capgros en paper una entrevista al genial "ninotaire" Toni Batllori, on entre d'altres coses molt encertades en deia una amb la que vaig estar molt d'acord: la campanya electoral s'hauria de fer només per al 6% de la població indecisa. A la resta, als qui dificilment els convenceran per canviar el sentit del vot, no caldria molestar-los.



És per això que veig molt positiva aquesta progressiva migració de la campanya electoral al món d'internet. Tots els grups polítics sense excepció han utilitzat tots els recursos que la web 2.0 els ofereix per inundar els votants amb informació.
Fent un petit viatge per les diferents planes dels partits polítics catalans, podem observar que són pràcticament idèntiques. L'estructura és intercanviable, i només els colors corporatius de cada partit i el logotip fan que a primer cop d'ull poguem distingir de quin es tracta.
Cap d'ells s'ha volgut quedar enrera i no han dubtat a utilitzar les tecnologies més populars per demostrar que són "molt enrotllats". Videos de mítings i actes públics al Youtube, fotografies al Flickr , blocs personals dels candidats (el de Duran i Lleida, per exemple, que es va deixar d'actualitzar durant l'estada del candidat a l'hospital per ser operat de càncer des de l'11 de febrer fins al 19), podcasts amb entrevistes radiofòniques o discursos, no ha quedat cap recurs per utilitzar.
Es van crear algunes webs alternatives dedicades al candidat més que al partit, com el bloc col·laboratiu en favor de Carme Chacón, http://www.krme.net/, on a més es jugava amb l'ortografia dels sms per donar un toc més "guai".
Caldrà deixar passar un temps per veure quantes d'aquestes iniciatives es mantenen actualitzades i quantes desapareixen per no tornar.
N'hi ha hagut de molt comentades, com per exemple la de Izquierda Unida , on l'ara dimitit candidat Gaspar Llamazares responia en vídeo a les consultes que el visitant escrivia. Recordava aquelles webs on podíem controlar un home disfressat de pollastre mitjançant unes paraules clau. El sistema no els va sortir molt eficient i alguns programes de ràdio com Minoria Absoluta el van posar a prova en directe, demostrant que si posàvem qualsevol bestiesa però contenint la paraula "vivienda" el candidat ens repetia el discurset sobre vivenda que tenia pregravat.
Com ja he dit, cal deixar passar el temps per veure cap on aniran orientades les campanyes electorals del futur. Jo personalment no tinc pressa per esbrinar-ho!

Més tonteries amb l'After Effects

Què fer una tarda de diumenge si t'avorreixes...

Sobre la Web 2.0

El passat dijous 28 de febrer vam parlar a classe sobre el concepte de Web 2.0, i com aquesta "nova" tecnologia havia de revolucionar el món, o ja ho havia començat a fer.
El nom de Web 2.0 es va popularitzar després que Tim O'Reilly, el principal editor de llibres tècnics del món, l'esmentés durant una conferència l'any 2004.
Un dels pares d'internet, Tim Werners-Lee ha demanat que no es prengui el terme al peu de la lletra, doncs suggereix una evolució tecnològica, quant la majoria de les eines que s'utilitzen a la web 2.0 ja existien des de l'inici d'internet.
El concepte de Web 2.0 es basa en el fet que l'usuari passa de ser consumidor de continguts a generar-los ell mateix i posar-los a l'abast de la resta d'usuaris. De llegir diaris electrònics, veure vídeos on-line o descarregar-se fitxers, s'ha passat a que sigui el propi usuari qui porti al dia un diari personal (per exemple creant un bloc a Blogger), publiqui els vídeos que ell mateix ha creat (posant-los a Youtube), creï un article per a la Wikipèdia, mostri les fotografies personals o artístiques penjant-les a Flickr o Fotolog o comparteixi els fitxers del seu ordinador a través d'una xarxa peer-to-peer.
Això ha convertit tots els usuaris en potencials creadors de contingut a internet, i encara que no tots ho estiguin aprofitant, cada dia en són més els que comencen a provar-ho.
Per altra banda, ens trobem davant d'un allau d'informació no sempre contrastada, i certament perillosa, el que s'anomena infoxicació.
Saber destriar el gra de la palla és molt important en aquests temps, i molts mitjans de comunicació de reconegut prestigi han hagut de demanar disculpes per haver publicat informació errònia obtinguda a través d'internet, creient-la certa.
Serveis com la Wikipedia estan continuament revisant el seu contingut per evitar articles inapropiats, ajudats per voluntaris que poden ser igualment poc acurats...
Això fa que molta gent vegi encara amb desconfiança algun d'aquests serveis i prefereixi consultar una enciclopèdia "de les d'abans", com l'Enciclopèdia Catalana, que acaba de posar a la xarxa tots els seus articles de manera gratuïta.
Una forma de poder estar al dia sense haver de visitar centenars de pàgines web és subscriure's a blocs o pàgines que trien els millors articles del dia i permeten els usuaris votar-los favorable o negativament, fent-los pujar o baixar dins un rànking. És el cas de la web Meneame, on els propis usuaris proposen les notícies i les voten.
Caldrà veure cap on avança tot aquest tema, ja que tot just estem començant a experimentar amb les possibilitats que se'ns ofereixen, i són molt pocs els qui n'estan aprofitant tot el potencial.
Un fet simptomàtic de la ràpida expansió d'aquesta nova manera de veure i treballar amb internet és la imatge que encapçala aquest post. En el seu número del 25 de desembre de 2006, la prestigiosa revista Time Magazine, en la portada que cada any dedica a escollir la persona més destacada de l'any que acaba, va posar una única paraula: You. I és que com diu al text "tu controles l'era de la informació. Benvingut al teu món"

Jugant amb l'After Effects

Per fer una escena semblant a "Regreso al futuro II" van passar-se dies.

Primer post!!!!!

Benvinguts al meu primer post a blogspot.

Ha costat, però ho he aconseguit!